Els contes complets de Pere Calders en una edició màgicail·lustrada per Ignasi Font. Amb aquesta edició que aplegaen dos volums tots els contes de Pere Calders, i fins i tot algunsinèdits o mai recollits en llibres, Rosa dels Vents acull de nou en el seu catàleg un dels autors capitals amb que Josep Janés va inauguraraquest segell editorial el 1936. Les il·lustracions d'IgnasiFont, d'una delicadesa extraordinària, enriqueixen aquesta bellaedició que captivarà els lectors de Calders i farà descobrir un delsgrans escriptors catalans a aquelles persones que encara no l'hanllegit. Aquest volum, Contes (1936-1968), inclou elsllibres El primer arlequí (1936), Cròniques de la veritatoculta (1955), Gent de l'alta vall (1957), Aquí descansa Nevares (1967), Demà, a les tres de la matinada (1959),els "Contes diversos" inclosos a Tots els contes (1968), idiversos textos inèdits. El volum Contes (1978-1992)reuneix els llibres Invasió subtil i altres contes (1978),Tot s'aprofita (1983), De teves a meves: 32 contes queacaben més o menys bé (1984), Un estrany al jardí (1985) iL'honor a la deriva (1992). Ressenyes:
«L'home que ens va despertar la imaginació, aquest autor àcid i tendrealhora, és ja un gran clàssic disposat a sorprendre'ns un copmés.»
Carles Capdevila, Ara «Pere Calders tenia unavoluntat desdramatitzadora que, en la seva literatura, ha portat finsa les seves últimes conseqüències. I, naturalment, aquesta voluntat es complementa amb l'exercici de l'ofici d'escriptor des d'un rigorderivat del respecte que mereix el lector. Pere Calders era dels quecreuen que un escriptor ha de fer-se llegir i que, per tant, had'escriure obres divertides i amenes.»
Agustí Pons, Avui «Vaig començar a descobrir Pere Calders, a llegir-lo i aapassionar-m'hi fa quinze o setze anys. En un llibre de cobertesverdes que duia per títol Tots els contes [...]. Amb un altreescriptor que també admiro, Francesc Trabal, va ser encara pitjor. Noel vaig descobrir de debò fins fa potser tretze anys. [...] Tant en un cas com en l'altre m'hauria agradat llegir-los quan encara era unapersona tendra, en període de formació, i no als vint-i-tants anys,quan un, de fet, ja està bastant format, o com a mínim no és tanmal·leable. Vaig llegir Calders després d'haver-me atipat de llegirsud-americans i nord-americans, i quan pensava que aquí no hi haviares que s'hi assemblés, perquè els escriptors seguien la norma del'època: un realisme estricte i gairebé obligatori. M'hauria agradatdescobrir-los de més petit, sí.»
Quim Monzó, a De Rusiñol aMonzó: humor i literatura (1996)
